Nou alumne a l' escola

Bon dia, 

Ahir dilluns, vaig començar la setmana de pràctiques amb l' arribada  del nou alumne a l ' escola què us vaig comentar a l' entrada anterior. S' ha decidit què durant  aquesta primera setmana, el psicopedagog, estarà  a estones dins l' aula per tal de veure en directa com és el alumne i anar cap a un costat o altre en les futures intervencions i línia de treball què es marqui amb aquest.

Aquest noi té 14 anys i pateix greus atacs epilèptics, té autisme i actualment esta bastant desconnectat de la realitat, a l¡' altra escola varen comentar què intentava escapar-se de l' aula i demanava l' atenció pessigant i agarrant fort de braç; li posaven casc quan estava de peu per si patia un atac i només li anticipaven les actuacions amb pictogrames però no utilitzaven les TEACH. A més a més, pren medicació i li estan fent des de l' hospital un seguiment dels atacs. 

En arribar he anat directament a l' aula on es trobaven el psicopedagog, tutora d' aula, educador i l' alumne nou amb el seu grup-classe. Només entrar, m' han demanat que tanques la porta corrents ja que volia escapar-se, deia aigua però li han donat i seguia dient aigua per voler sortir, hem estat dues hores observant a l' aula i he vista en aquesta primera fase d' observació:

• Esta molt desconnectat del món real i en tot moment esta fent estereotipes amb les mans.
• Físicament l' he vist molt decaigut i fluix, sense gaire força ni ganes de fer res.
• No té cap motivació de treball com per exemple el ordinador o manipular... només el fet de menjar li motiva.
• No es seu en cap moment a la cadira si no és per menjar, per tant s' ha passat tota l' estona de peu.
• No té força per obrir la porta i només fa el gest de baixar la maneta però no empenya cap a fora
• Li ha donat un atac, s' ha posat rígid com una tabla i ha caigut cap endavant, s' ha controlat el temps què li durava què ha sigut un minut i se li ha deixat descansar en un matalàs.
• Pessigava el braç amb força als adults que hi havia a l' aula per sortir fora i aprofitava qualsevol persona que entrava o sortia per anar cap a al porta

Desprès de fer aquesta observació, s' ha decidit de moment què porti el casc en totes les situacions dins l' escola, ja què no hi ha evidencies de què vagi a tenir un atac i la caiguda pot ser molt forta i s' ha creat un espai dins l' aula amb un matalàs i coixins per desprès de quan tingui les crisi pugui descansar.

Personalment i desprès de parlar amb tutora i psicopedagog, el què és evident és que encara queda molt per fer, ja què quan aquest alumne es va anar d' aquesta mateixa escola no tenia una conducta tan estereotipada i es podia seure per fer petits treballs de manipulació, per tant se li ha de trobar una motivació i intentar crear un hàbits.