Assitència a les Reunions

Per sort, a les pràctiques m' han deixat assistir a gairebé totes les reunions, per aquest motiu i com que les pràctiques ja estan avançades, vull fer un recull dels tipus de reunions que he assistit fins ara i la seva importància en la coordinació i cooperació dels professionals del centre per anar tots a una.

Les reunions han sigut:

• Comissió pedagògica: està formada pel psicopedagog, cap d' estudis, director, logopeda, dues mestres i dos tutors d' aula. En aquesta, fins ara s' han  fet dos documents: el PEC ( Programa Educatiu de Conducta) i el document l' avaluació del PTVA. Pel què jo he pogut veure a les dues reunions que he assistit, han partir d' un document previ per tal d' actualitzar-lo i passar-lo al dia amb la realitat que hi ha a l' escola. A les dues reunions hi ha hagut un clima participatiu i bastant actiu per part dels professionals, s' havien fet una ullada prèvia al document i tot anava bastant àgil. 

• Reunions de cicle: esta formada per tots els tutors, educadors, personal de reforç, fisioterapeutes i logopedes que intervenen en cada cicle. En aquest cas he pogut assistir al cicle del aulari i al cicle del PTVA, en tots dos cicles vam haver d' anar per què el psicopedagog havia d' explicar documents que hi havien realitzat d' avaluacions, per tal d' explicar  com funcionarien i què i com s' havia d' avaluar. A més a més, vam assistir a un cicle de l' aulari per protocol d' emergència per tal d' explicar a tots els professionals les prioritats i actuacions que s' havien pres en relació a un alumne amb greus problemes de conducta. Comparant tots dos cicles, la veritat és què depenent de les persones, es forma un ambient més càlid i de cooperació que d' altres, ja què he pogut comprovar que la cicle del PTVA hi ha més discrepances d' opinió i axó feia que hi hagués molt de debat sobre una mateixa qüestió.

• 
  
  

  Reunions interdisciplinaris: estan formades pel psicopedagog, cap d' estudis, tutor/a d' aula i educador/a d' aula i logopeda i fisio si tenen. Aquestes són a les reunions què més he pogut assistir, ja que és feien setmanalment amb els diferents grups, i com què és el primer trimestre s' havia de repassar les prioritats, els objectius i els protocols d’ actuació  que tenien cadascun dels alumnes i marcar de noves per tal d’ actualitzar el pla. Són reunions molt enriquidores, ja que es creuen dos punts de vista, el del tutor i educador i psicopedagog, la veritat és què molts cops s' han canviat prioritat o ítems que qualsevol dels dos tenien clars gràcies a la posada en comú. Pel que fa a l' ambient normalment és molt cordial, de cooperació i seguint una mateixa línia de treball.

• Coordinació amb el menjador: esta composta per la coordinadora del menjador i el psicopedagog, ja comentada aquesta en una entrada anterior. Com a nova informació, dir que fa una setmana què es va reunir el psicopedagog  amb les monitores, a més a més de la coordinadora del menjador. La causa d' aquesta reunió va ser per què hi ha un alumne amb greus problemes de conducta, què molts cops no saben com abordar-lo i elles mateixes volien parlar amb el psicopedagog per tenir una informació directa del què és fa a l' escola i aclarir dubtes.

• Reunions amb famílies: a les dues reunions amb famílies que he pogut assistir ha sigut per què el psicopedagog volia abordar algun tema de conducta amb elles, per tal d' extreure informació de l' àmbit familiar, el seu comportament dins d' aquest i compartir-lo amb la conducta a l' escola i què fem en les diferents situacions. La veritat és que les dues famílies es van mostrar molt col·laboradores i agraïdes pels "consells" estratègies d' actuació que li donava el psicopedagog.

M' ha faltat assistir a algun claustre, que és on es reuneix tot l' equip de l' escola, però la veritat és què no em puc queixar de la diversitat d' informació que m' arriba i com a partir d' aquestes reunions sé la línia metodològica de  l' escola, a què li donen prioritat, com és la coordinació dins d' aquesta, etc.

El meu paper  a les reunions he estat com a observadora, ja que considero que son temes importants i què parlaven des de l' experiència i coneixement dels alumnes i jo encara no tinc aquesta coneixença, malgrat si què és veritat que el meu cap no deixava de pensar en allò què deien i la veritat és què se m’ ocorrien coses o s’ havia més de lo què em pensava en relació als alumnes. Per tant, una part de mi es sentia insegura d' intervenir per la poca experència i el pensar que potser els meus raonaments no eren correctes, i d' altra banda el respecteque sentia per la feina què estaven fent alhora de valorar, creia què no era oportú que jo intervinguès.