Intervenció psicopedagògica d' emergència

Bona tarda,

A la Part I. Una teoria de la pràctica psicopedagògica en educació formal. Ens fa referència a quan i com intervenir psicopedagogicament.:

Quan? quan es genera una demanada o un problema i quan, des de la perspectiva de l' actuació preventiva es considera un problema. Pot ser a curt, mitjà o llarg termini però ha de ser una intervenció continuada.

Com? La intervenció és una tasca col·laborativa i estratègica, decideix mesures estructurals d' atenció a la diversitat i compartit amb altres professionals de la pràctica quotidiana.

Per tant, es considera què la tasca del psicopedagog és doble, d' una banda, es dirigeix a la tasca, i d' altra banda, a crear el context d' educació formal.

Bé, un cop referenciat quan i com intervé el psicopedagog, vull explicar el què va succeir dimarts a la tarda  a l' escola i què va ser necessària l' intervenció directa del psicopedagog a l' aula i posteriorment (dimecres i dijous) amb els plans d' actuació  pertinents.

 Es genera un problema què a continuació explicito en el cas:

CAS: Hi ha un alumne del aulari què té autisme  està bastant afectat, fa treball per TEACH, normalment no vol treballar  té frustració al "NO", no li poden dir què no sinó que l' han d' intentar relaxar o portar per un altra camí estratègicament. Com a reforç positiu, es va decidir què els últims 20 minuts de la tarda se li deixaria l' ordinador, ja què és un reforç molt gran per l' alumne i només se li trauria en cas que l' alumne tingues una conducta d' agressió cap els companys o altres adults. Aquell dia havia mostrat un comportament agressiu cap als companys i per tant no se li va donar l' ordinador, l' alumne en veure què era l' hora i no el tenia, es va posar molt neguitós, va començar a llençar material ( cadires, llibres...) i a donar puntades i empentes amb bastanta força que la tutora no el podia controlar.

ACTUACIÓ IN SITU DEL PSICIPEDAGOG: de seguida van avisar al psicopedagog i aquest va anar a l' aula a ajudar a la tutora, van treure els alumnes de l' aula i el van deixar sol amb la vigilància del psicopedagog. En aquest cas va fer falta contenció ja que calmant-lo no funcionava, poc  a poc es va tranquil·litzar, li van posar la jaqueta per què s’adonés que ja era hora de marxar a casa.

ACTUACIO POSTERIOR DEL PSICOPEDAGOG: el dimecres es va convocar una reunió urgent amb la tutora d' aula, director i cap d' estudis per parlar del què havia passat el dia anterior amb aquest alumne i veure què havia desembocat aquesta actuació. Van arribar a la conclusió que per l' alumne l' ordinador és una addicció, necessita cada dia una estona, i aquesta addicció s' ha incrementat ja que a casa li han dit què s’ ha espatllat l' ordinador i no el té.

Per tant, ha sigut actuacions col·laboratives i de cooperació amb la resta de professionals.

ACORDS: de moment, no se li traurà els 20 minuts d' ordinador d' ultima hora, se li mostrarà un rellotge a l' aula per què ell sàpiga quan és l' estona i no es posi neguitós pensant què s' ho trauran. Pel què fa a la resta d' actuacions seguien igual, ja que té frustració al no i en tot moment s' ha acordat què no s' ha de dir no, sinó relaxar-lo i calmar-lo poc a poc. És evident, què aquesta és una primera actuació què s' anirà revisant el comportament i pel què fa a la resta de setmana el psicopedagog anirà per las tardes a observar el comportament de l' alumne. A més a més, el psicopedagog es posarà en contacte amb la família i s' intentarà què aquesta tingui una cita amb el CSMIJ, per veure si li poden medicar per aquests atacs.

Conseqüentment. s’ estableixen mesures estratègiques  pel problema que hi ha.

Personalment, potser el fet de mantenir l' ordinador és l' opció més còmoda per evitar aquestes conductes agressives, però s' ha de tenir en compte què a casa li acaben de treure l' ordinador i a l' escola han de vetllar pel benestar i salut de tots els alumnes i professional. Per tant, és difícil saber quina seria l' opció més correcta.

Bibliografia:

    ·         Mauri, T., Monereo, C. I Badia, A.. (2004): La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I). Barcelona: Editorial UOC.