domingo, 15 de diciembre de 2013

El meu paper al Pràcticum I


Desprès de 75 hores de pràctiques, en aquest moment puc dir què ara sé de més a prop quin és el paper del psicopedagog en un centre i la seva importància dins d' aquest.

He de dir, què en un principi no estava segura del centre que havia escollit, ja que pensava que potser en ser un centre d' educació especial, el psicopedagog actuaria més com a personal de reforç, què no pas com a psicopedagog, però la veritat és que no podria estar més satisfeta de la meva elecció, ja que aquest acompleix totes les funcions què fa un psicopedagog ( identificació i avaluació, assessorament i orientació a professorat i famílies, col·laboració dins del centre i amb els serveis externs i impulsar practiques educatives) i des del primer moment he pogut observar què és una figura clau dins de l' escola, és a la primera persona què acudeixen per a qualsevol problema, la què té un tracte directe amb les famílies i el valoren com a professional què és. Sincerament estic molt agraïda d' haver tingut un professional al meu costat què esta en continu reciclatge en lo que respecta a les eines metodològiques del món educatiu i que porta tants anys assessorant i bé, no només el meu tutor sinó què en general es veu una línia d' actuació de cooperació i coordinació que van tots en una mateixa direcció i molt professionals de l’ àmbit educatiu.

La meva actuació dins les pràctiques en molts moments ha estat com observadora, sobretot en aspectes més  formals o bé d' assessorament tant a famílies com a tutors, sentia molt de respecte per la feina què s' estava duent a terme i considerava que no era moment per dir o actuar. En canvi, en l' observació a l' aula amb els alumnes el meu paper ha sigut més actiu, ja que els propis mestres em donaven lloc a intervenir, la veritat és què han mostrat molta empatia amb mi i em sentia molt còmode, quan parlaven amb el psicopedagog d' algun alumne em miraven també amb mi fent-me complís del lloc i el moment on era. A més a més, he de dir que desprès de les observacions parlava amb el meu tutor de les sensacions i  abans de qualsevol reunió o assessorament m' anticipava el tema i em deixava veure els documents que tractarien.

Les dificultats principals que he tingut, no són en relació al camp de l' educació especial, ja què ja tinc experiència en aquest àmbit i no em donava respecte ni por l' actuació en aquest; sinó  que les dificultats les he trobades en alguns moments que em sentia què les meves opinions potser no tenien molt de pes degut a l' amplia formació que tenen i això m' ha fet estar més inhibida i sentir "inferior" que altres professionals del centre, però bé sé què estic començant i tot professional passa per una fase d' aprenentatge i lo important és què tinc la motivació i ganes per fer-ho.

Fent una petita comparació amb les pràctiques de docent que vaig realitzar a altres estudis, penso que la professió de psicopedagog té un càrrec molt important en relació al què volem en educació! Pot fer què canvií el què el docent esta fent a l' aula, és evident que com a docent no es tenen tant de recursos i a vegades es cau en la rutina, hi és aquí on el psicopedagog ha de donar estratègies i assessorar als diferents professionals per avançar en una educació inclusiva.

Sincerament he tingut la sensació què la teoria és una mínima base d' aquesta professió i em queda molt per recórrer. Les experiències tant professionals, de cursos de formació, innovacions, etc. són la base de la nostra pràctica educativa i no ens hem d' oblidar que serem assessors i aquest paper pot canviat la pràctica eductiva a millor, jo espero poder portar el meu granet d' arena en un futur!

sábado, 14 de diciembre de 2013

Reflexió Pla d' Actuació P.II


Bé, avui ja puc fer referència al què serà el meu pla d' actuació en el Pràcticum II, ja què ho he consensuat amb el meu tutor de pràctiques.

Primer de tot, dir que en un principi jo estava bastant perduda en relació a què volia fer i  cap a on anar en el meu pla d' actuació, el què tenia clar eren dues coses:
  •  Volia fer un pla d' actuació que personalment em satisfacis, motives i enriquís com a psicopedagoga, és a dir, sentir-me per primera vegada activa en aquest perfil de professional.
  • Què fos una actuació què el centre veges útil per a la seva pràctica educativa diària i per tant seguint la línia metodològica d' aquest.

Amb el meu tutor, vam estar tantejant diversos temes pel pla d' actuació: modificar recursos d' avaluació ja establerts per als diferents casos i alumnes, centrar-me en una aula en concret per fer algun pla d' actuació o bé en un trastorn, fer un seguiment i observació de les diferents aules per veure el tipus de suport  que necessiten i finalment realitzar un suport conductual positiu per alumnes de l' escola. 
De tots aquests temes, vam considerar què una intervenció directa a l' aula amb una programació o centrada en algun trastorn, era formular una unitat didàctica i això pertanyia més a la pràctica docent, per tant ho vam descartar; en relació al seguiment i avaluació de les aules, requeria un contacte constant amb els tutors i reunions i per les hores que anava jo era bastant incompatible; el fet de modificar recursos, personalment és una tema què no em cridava molt l' atenció, ja que jo vull tocar diferents aspectes en la meva pràctica i no centrar-me només en els recursos material.


Finalment, em vaig decidir per l' opció de fer un suport conductual positiu per alumnes de l' escola, per què:
  • És una de les prioritats del centre que actualment estan posant en marxa i ajudo en la tasca del psicopedagog.
  • Els problemes de conducta són els majoritaris dels alumnes a l' escola i lo què ocupa més treball al psicopedagog, és a dir, partiré de la realitat del centre.
  • És un pla d' actuació que requereix de diverses fases ( observació, preparació de material, contacte directe amb alumnes i professorat i avaluació del pla).
  • Aquest em permetrà veure tot el procés i veure si he aconseguit els meus objectius què són la millora de la conducta a través del suport conductual positiu.
  • Hem sembla un tema molt actual, què està a l' ordre del dia i em pot enriquir professionalment.  
El meu objectiu principal del pla d' actuació, serà que a travès de la millora de la conducta com a conseqüència indirecta hi haurà una millora de l' aprenentatge. 

Un cop decidit el tema, vam estar parlant de com plantejar-lo, quines serien les seves fases, l' objectiu d' aquest, alumnes a qui pogués anar dirigit, etc. (lo qual podreu veure en la següent entrada).


Doncs bé, aquesta és la reflexió del meu pla d' actuació, personalment em resulta molt atractiva i crec que podré aprendre molt en aquestes segones pràctiques, però si que és veritat què em fa una mica de por no estar a l' altura, ja que el psicopedagog d' aquest centre ho considero una persona molt professional i entregada en el seu treball i la veritat és què espero poder ajudar-lo “mínimament” amb aquesta intervenció en la seva tasca i sé què ell em donarà un cop de mà quan ho necessiti.

viernes, 13 de diciembre de 2013

Suport Conductual Positiu


Avui vull fer referència al Capítol 21. Projectes i programes d' intervenció psicopedagògica en alumnes amb un baix autocontrol de la seva conducta., del Bloc III del dossier La pràctica psicopedagogia en educació formal, fa referència a la intervenció què es fa amb l' alumne amb problemes de conducta, fent èmfasi en què la tasca del psicopedagogs és " propiciar que els seus estudiants amb escàs autocontrol adquireixen habilitats d' organització i direcció del comportament i promoure el seu èxit social i acadèmic", és per aquesta definició que avui l' entrada al bloc la vull dedicar a una de les prioritats del centre què és el Suport Conductual Positiu, ja que com vaig explicar a l' entrada anterior del PEC, els problemes de conducta són els més abundants a l' escola i per tant s' estableixen estratègies i metodologies per abordar-los com a centre. 


El suport conductual positiu, segons el GIEE  “proporciona un sistema que serveix per augmentar la capacitat que tenen les escoles per adoptar i mantenir pràctiques i estratègies per front a les conductes problemàtiques de tots els alumnes".

 Com ja he dit al començament, és una prioritat del centre degut a la diversitat d' alumnes que hi ha i les seves necessitats conductuals  va molt lligat al PEC (explicat a l' entrada anterior) i aquest suport és continu i té tres nivells segons Walker i col., 1996: (1) estratègies de suport conductual positiu a nivell d’escola; (2) intervencions dirigides als alumnes de risc, i (3) intervencions individualitzades per aquells alumnes que manifesten conductes problemàtiques greus. 


    En el meu centre de pràctiques, he pogut observar d' una manera directa i posat en marxa aquests tres nivells:
(1): la línia general de l' escola és partir de les conductes positives dels alumnes per tal d' anar a una millora del comportament, és a dir per a realitzar les prioritats educatives dels alumnes es basen en lo positiu per redactar-les i utilitzen el reforçament positiu com a eina metodologia.

(2): per part del psicopedagog, realitza intervencions directes a les aules per tal d' observar les conductes que causen conflictes i poder establir estratègies metodològiques per crear un bon clima de treball en grup ( sempre a traves del reforçament positiu), per exemple: un aula on han creat un tauló amb les feines diàries que ha de fer cada alumne i s' apunta una cara contenta o trista si fan bé o no les feines, en acabar el dia obtenen una recompensa si els propis alumnes veuen que tenen cares contestes i per tant el treball ha sigut bo, la qual cosa els motiva a seguir treballant.

(3): aquest punt és una de les prioritats que tenen aquest any, per tal d' establir intervencions individualitzades a alumnes que tenen problemes en les normes de convivència i respecte del centre o en els hàbits de treball. Actualment s' està portant a terme un suport conductual positiu amb un alumne que té 16 anys, és obsessiu i només parla d' infermetats; el psicopedagog li ha fet una quadre amb les franges horàries del dia escolar i amb tres ítems que vol que la seva conducta canvií a millor, el mateix alumne omple la taula y en  començar i finalitzar la setmana parla amb el psicopedagog, li ensenya la taula i parlen dels reptes, com ha sigut la setmana, etc.

Per finalitzar l' entrada, die que vaig estar parlant amb el psicopedagog d' aquest mètode hi hem va dir que des de que al centre a començat el suport, hi ha  una minoria significativa  dels problemes de conducta i que cada vegada hi ha més informació hi es pot anar a més. És un treball continu que han de fer les escoles i personalment, per lo que he pogut veure en el meu centre, ho recomanaria a totes les escoles ordinàries, ja que sempre hi han alguns problemes de conducta què és podrien solventar d' una manera bastant efectiva, a més a més d' utilitzar-lo com una eina preventiva.



  A continuació us deixo un enllaç d' un PowerPoint que parla del suport conductual positiu:
Bibliografia:
  •    Mauri, T., Monereo, C. I Badia, A.. (2004): La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I). Barcelona: Editorial UOC.

miércoles, 11 de diciembre de 2013

Programa Educatiu de Conducta - PEC




Com ja he dit a altres entrades,  el centre on faig les practiques és d’ Educació Especial, per aquest motiu, vull fer menció al Capítol 20. Intervenció psicopedagògica  en el cas d’ alumnes amb trastorn mental o en risc de patir trastorn mental, del Bloc III del dossier La pràctica psicopedagògica en educació formal.
En aquest capítol ens fa referència a la definició de trastorn mental , símptomes, causes... i el què a mi més m' ha cridat l' atenció per semblança al centre de pràctiques, és que aquests "alumnes manifesten estats d' ansietat, agitació i inhibició i apatia alternativament, manifestacions de conducta asocial , inexpressió, aïllament, pròpies del malestar que sent la persona per les greus dificultats".  Tot això deriva a problemes de conducta, els quals en parlar amb el meu tutor de pràctiques em va dir que són els principals problemes que tenen els alumnes d' aquest centre i per tant, una eina molt important és el PEC ( Programa Educatiu de Conducta).

A l' escola el PEC ocupa un lloc imprescindible en l' ensenyament- aprenentatge, ja que  és un programa escolar que proporciona un suport i un control diari per aquells alumnes amb risc de desenvolupar conductes problemàtiques greus i cròniques i tenint en compte què hi ha una proporció alta d' alumnes amb problema de conducta, aquesta és una eina bàsica per als professionals de l' escola. Algunes consideracions importants sobre el PEC són:
  •     El PEC va dirigit a aquells alumnes que mostren patrons de conductes problemàtiques persistents, però que no són perilloses. 
  • El PEC hauria de millorar l’eficàcia general dels procediments escolars i, al mateix temps, reduir el nombre d’intervencions individualitzades necessàries

  •  El PEC incorpora diversos principis bàsics del suport conductual positiu, què especificaré en una altra entrada del bloc.
  • Proporciona a l’escola una resposta proactiva i preventiva als problemes greus de conducta. A més a més, El PEC fomenta la comunicació entre els mestres, millora el clima de l’escola
Aquesta informació del PEC l' he tret  del   Programa Educatiu de Conducta de D.A. Crone, R.H. Horner i L.S. Hawken , traduït per Josep Font i Roura.


Molts del alumnes de l' escola, reben tractament clínic, com fa referència en aquest capítol," el cas de trastorn greu serà necessària la prescripció mèdica de fàrmacs". El psicopedagog de l' escola esta en contacte amb els serveis externs com per exemple el psiquiatra que recepta els fàrmacs, per tal de fer un seguiment de la medicació i com reacciona en l' alumne, sobretot si la conducta d' un alumne està molt alterada o bé si li han canviant la medicació.

Indiferentment del tractament clínic, els alumnes de l' escola reben un seguiment continu de la conducta per part del psicopedagog, referenciant el capítol diu: "s' ha de fer un seguiment al llarg del curs, han de ser sensibles als canvis importants en la seva conducta i els han de convertit en objecte d' estudi", " és clau valorar les dificultats i intentar entendre el funcionament d' aquest alumnes". Per tant, a l' escola s' estaria fent un correcte seguiment dels alumnes, ja que donen prioritat als canvis conductuals i com abordar els comportaments per tal de promoure l' aprenentatge i benestar de tota l' escola, ja que molts cops els problemes de conducta d' un alumne afecten a tota l' aula.

Bibliografia:
  •    Mauri, T., Monereo, C. I Badia, A.. (2004): La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I). Barcelona: Editorial UOC.

oal, per aquest motiu, vull fer menciaig les pr