Coordinació amb les famílies

Les famílies… Un element clau i imprescindible en l’ ensenyament- aprenentatge dels seus fills/es. Tots saben què l’ àmbit familiar insereix directament en la conducta i la motivació dels alumnes dins l’ escola, com diu al mòdul I de la pràctica  psicopedagògica en l' educació formal, família i escola són els dos contextos què organitzen l' expriència quotidiana de nens i nenes, per tant han de col·laborar per tal de comprendre que hi ha objectius comuns i fer una acció conjunta amb una sèrie d' acords. Per aquest motiu, el trobo un tema prou interessant per fer una reflexió de la comunicació què hi ha entre família i escola al meu centre de pràctiques.

Tenint en compte què és un centre d’ educació especial, prèviament al començament de les pràctiques, m’ imaginava què evidentment la coordinació amb aquestes seria més elevada què en un centre ordinari degut a les necessitats eductives del alumnes.Malgrat és evident, què com es diu al mòdul I, no podem obligar a les famílies a fer-las partícips, però sí què és veritat què mostren molt d' interès ja que hi ha temes molt importants com per exemple la salut i benestar o les conductes, la qual cosa ga què creïn espais d' intersecció ( d' interès comú).

I efectivament és així, en aquesta escola sé li dona molta importància i veuen un element clau la coordinació amb les famílies. Els tutors/es fan un mínim de tres entrevistes individualitzades a l’ any  i el psicopedagog de l’ escola s’ encarrega d’ anar fent quedades amb les famílies per tal d’ assessorar-les i orientar-les a la llar. Les famílies tenen les portes obertes per realitzar qüestions i dubtes i poden telefonar en qualsevol moment si els angoixa alguna cosa i prèviament amb una cita reunir-se amb el psicopedagog.

He tingut la sort d’ assistir a dues reunions dins l' escola:

• D' una banda, una individual del psicopedagog amb una mare, a la qual li angoixava el comportament del seu fill a la piscina, ja que en conseqüència d' aquest el volien fer fóra. El psicopedagog li ha donat a la mare unes pautes per intentar evitar aquesta conducta i s’ ha reunit conjuntament amb l’ alumne per veure els motius d’ aquest situació.  A més a més, el psicopedagog s’ ha ofert per parlar amb la piscina i fer-los conscients de la necessitat i benefici de l’ alumne d’ anar-hi  amb nens d’ aula ordinària i poder donar-los unes pautes. En acabar la reunió, he notat com la mare sortia una mica menys angoixada i la qual estava molt d’ acord amb l’ assessorament, ja què ella ja no sabia què fer en aquesta situació.
• D' altra banda, una reunió amb el psicopedagog , la mestra tutora, la logopèda i la mare per tal de fer un seguiment de com anava l' alumne, explicar les prioritats què s' han establert per l' alumne, estratègies comunicatives, etc. i per tant fer un primer feed-back amb la família.

Personalment, considero què el fet què el psicopedagog atengui a les famílies, fa què hi hagi una comunicació molt lleugera entre família i escola i què les famílies es sentin molt recolzades  i guiades en moments educatius més difícils i sobretot de conducta.

Prioritats educatives

Avui, vull fer referència a les prioritats educatives que s’ estableixen al centre on faig les pràctiques per cadascun dels alumnes i segons les seves necessitats educatives.

He tingut la gran sort de fer observacions als diferents grups què hi ha en el centre i assistir a les reunions d’ aquests. En aquestes, ens reuníem el psicopedagog, tutors dels alumnes, cap d’ estudis i fisioterapeuta o logopeda en cas que facin ús d’ ell. He pogut observar com s’ establien les prioritats dels alumnes segons els documents del curs anterior i modificant tot allò que ja havia quedat assolit i apuntant els nous reptes per tal d’ anar tots a una. Molt important anar modificant cada any, ja què els alumnes van tenir diferents necessitats i objectius i això s' ha de veure reflectit. Per exemple un alumne pot tenir un any la priroritat del control d' esfínter però l' any següent què tant família com escola decideixen què sigui una altra.

Pels què fa als alumnes del PTVA, aquestes s’ estableixen en relació als items dels  contingut de les diferents àrees: Àrea de “treball”,  Àrea ”aprenentatge al llarg de la vida”, Àrea de “relacions interpersonals”, Àrea de “vida comunitària”, Àrea de “vida domèstica”, Àrea ”oci i temps lliure” i Àrea de “salut i seguretat”. Lo qual em sembla una manera molt organitzada i esquemática de què en qualsevol moment els diferents professionals puguin veure aquest docuement i fer-se una idea del què és vol de l’ alumne.

Un cop establides aquestes prioritats, es fa una reunió psicopedagog, cap d’ estudis i tutor/a de l’ alumne amb la família per tal d’ explicar-les les prioritats què tenen amb el seu fill i què puguin fer observacions i dir la seva, tot fent-los així partícips del pla educatiu i al finalitzar la sessió firmen tots els assistents a la reunió, junt amb la família, aquest document per tal de què quedi constància que tots estan d’ acord.

La veritat és què em resulten unes reunions molt enriquidores, ja què és molt interessant veure com tots aquells professionals què coneixen a l’ alumne posen en comú tot allò què saben d’ ell i comparen i comparteixen opinions que fan enriquir les prioritats.

Fins ara, estic molt contenta ja què no veig què hi hagi dificultats de relacions en les reunions, tot al contrari, és un equip molt cooperatiu i em fan sentir-me partícip i dins d’ aquest. Malauradament, en aquest tipus de reunions, amb una observació què he fet considero què no tinc poder per dir la meva en relació a aquestes prioritats ja què no conec als alumnes.

Psicopedagog com a professional estratègic

Bona tarda companys/es!

Avui la meva reflexió va en relació al paper què té el psicopedagog dins l' escola d' educació especial on estic fent les pràctiques, quines són les seves funcions i activitats i l' importància d' aquest com a agent intern.

Bé, desprès de fer una observació exhaustiva de les funcions dels psicopedagog del meu centre de pràctiques, he arribat a la conclusió què aquest és una peça clau i indispensable per a l' organització de l' escola i les metodologies d' ensenyament- aprenentatge que es duen a terme. A més a més, és un suport clau per a la resta de docents, els quals el tenen com a la persona de referència a l' escola.

Per tant, el considero un professional estratègic pels contextos problemàtics què es donen a l’ escola, ja que crea un marc de col·laboració entre tots el membres d' aquesta, tenint una relació constant amb els mestres i especialistes d’ aquesta i en el dia a dia dels alumnes. Cada setmana fa observacions i es reuneixen amb les diferents tutores per acordar plans d’ actuacions individuals i grupals i en cas que hi hagi una urgència amb algun alumne és dona prioritat i per tant, es crearia un “gabinet de crisi” per tal de donar solució.

Una altra cosa, la qual veig molt important, és què aquest és la persona què està al dia a dia en tot lo relacionat amb els diferents recursos per a les necessitats educatives, està en continua formació i transfereix la seva saviessa a la resta de personal de centre per què tots tinguin eines metodolòques. És qui impulsa les dieferents formes de treball i al qual, com he dit anteriorment, se li demana consell.

Resumidament les seves funcions del psicopedagog dins l' escola són:

• Assessorament i orientació en la capacitació de les famílies.
•  Desenvolupament d’intervencions  psico-educatives  individuals i/o grupals amb els alumnes, partint de les seves necessitats i tenint en compte la seva  edat
• Assessorament i orientació als equips docents en intervencions, estratègies  i tècniques pedagògiques
• Desenvolupament de suports conductuals positius  a nivell de centre, aula i individuals.
•  Assessorament i orientació als programes educatius individuals dels alumnes  en col·laboració amb els professionals del centre.
• Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes, en col·laboració amb els mestres, especialistes i serveis específics. 

Descripció del context

El centre on realitzo les practiques és un centre d’ Educació Especial gestionat per l’ Institut Municipal de Serveis Socials de la població. el qual proporciona serveis educatius a alumnes amb necessitats educatives especials derivades de dèficits greus i permanents, matriculats a l'escola en l'etapa d'educació obligatòria (3  a 18 anys, amb possibilitat de pròrroga fins els 20 anys). A més a més, proporciona serveis educatius a alumnes amb necessitats educatives especials derivades de dèficits lleugers, matriculats en les escoles ordinàries de la mateixa zona educativa. Per tant, estaríem parlant d’ una intervenció que s’ adreça a les necessitats educatives especial.

Respecte a la distribució, els alumnes de l’ escola estan dividits en tres cicles: el parvulari a l’ edifici de Marinada ( 3 a 7 anys); primària, primer cicle (de 7 a 12/14 anys), dividits als edificis de Marinada i Aulari i primària, segon cicle (  de 12/14 a 20 anys) a l’ edifici de l’ Aulari. Dins aquesta classificació estan dividits per classes amb edats semblats però amb diferents nivells, és a dir, classes multinivells. Els més grans fan el PTVA ( Programa de Transició a la Vida Adulta) amb els tallers principals de: cafeteria, cuina, artístic i plantes i horts. A més a més, a l’ aulari fan aprenentatges instruments, treballen les unitats didàctiques de: llengua, matemàtiques, socials, naturals, musica, educació artística i física.

L’ ideologia de l’ escola, és la d’ una escola inclusiva, ja que impulsa pràctiques inclusives, en els diferents àmbits  d’intervenció, tant dins les escoles d’educació especial com en els centres ordinaris de la zona i el psicopedagog de l’ escola assessora i orienta en el desplegament dels Programes Individuals  dels alumnes matriculats als centres ordinaris que presenten barreres a l’aprenentatge i la participació.

Per tant, la meva primera impresió respecte al què jo crec "correcte"  en el àmbit d' educació ha sigut molt bona!