Coordinació amb les famílies

Les famílies… Un element clau i imprescindible en l’ ensenyament- aprenentatge dels seus fills/es. Tots saben què l’ àmbit familiar insereix directament en la conducta i la motivació dels alumnes dins l’ escola, com diu al mòdul I de la pràctica  psicopedagògica en l' educació formal, família i escola són els dos contextos què organitzen l' expriència quotidiana de nens i nenes, per tant han de col·laborar per tal de comprendre que hi ha objectius comuns i fer una acció conjunta amb una sèrie d' acords. Per aquest motiu, el trobo un tema prou interessant per fer una reflexió de la comunicació què hi ha entre família i escola al meu centre de pràctiques.

Tenint en compte què és un centre d’ educació especial, prèviament al començament de les pràctiques, m’ imaginava què evidentment la coordinació amb aquestes seria més elevada què en un centre ordinari degut a les necessitats eductives del alumnes.Malgrat és evident, què com es diu al mòdul I, no podem obligar a les famílies a fer-las partícips, però sí què és veritat què mostren molt d' interès ja que hi ha temes molt importants com per exemple la salut i benestar o les conductes, la qual cosa ga què creïn espais d' intersecció ( d' interès comú).

I efectivament és així, en aquesta escola sé li dona molta importància i veuen un element clau la coordinació amb les famílies. Els tutors/es fan un mínim de tres entrevistes individualitzades a l’ any  i el psicopedagog de l’ escola s’ encarrega d’ anar fent quedades amb les famílies per tal d’ assessorar-les i orientar-les a la llar. Les famílies tenen les portes obertes per realitzar qüestions i dubtes i poden telefonar en qualsevol moment si els angoixa alguna cosa i prèviament amb una cita reunir-se amb el psicopedagog.

He tingut la sort d’ assistir a dues reunions dins l' escola:

• D' una banda, una individual del psicopedagog amb una mare, a la qual li angoixava el comportament del seu fill a la piscina, ja que en conseqüència d' aquest el volien fer fóra. El psicopedagog li ha donat a la mare unes pautes per intentar evitar aquesta conducta i s’ ha reunit conjuntament amb l’ alumne per veure els motius d’ aquest situació.  A més a més, el psicopedagog s’ ha ofert per parlar amb la piscina i fer-los conscients de la necessitat i benefici de l’ alumne d’ anar-hi  amb nens d’ aula ordinària i poder donar-los unes pautes. En acabar la reunió, he notat com la mare sortia una mica menys angoixada i la qual estava molt d’ acord amb l’ assessorament, ja què ella ja no sabia què fer en aquesta situació.
• D' altra banda, una reunió amb el psicopedagog , la mestra tutora, la logopèda i la mare per tal de fer un seguiment de com anava l' alumne, explicar les prioritats què s' han establert per l' alumne, estratègies comunicatives, etc. i per tant fer un primer feed-back amb la família.

Personalment, considero què el fet què el psicopedagog atengui a les famílies, fa què hi hagi una comunicació molt lleugera entre família i escola i què les famílies es sentin molt recolzades  i guiades en moments educatius més difícils i sobretot de conducta.